Vivències

Vivàncies gy carletta Aeza6pR 02, 2010 pagos VIVENCIES DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA, 1936-1939 Sóc Frederic Bou, nat a Sarrià el 25 d’octubre de 1935. Aixà vol dir que quan va esclatar la guerra jo nomás tenia un any. Durant l’enfrontament bél•lic vaig residir amb els meus pares i la meva germana en una casa de Pallejà, cedida pels meus ancles, per tal desquivar les bombes que queien a Barcelona. Algunes vivencies han estat explicades per la meva familia. A Catalunya, tots dos bàndols van fer barbaritats, uns, durant la guerra i els altres, esprés.

Molts assassinats es cometeren no pas per defensar una posició a la guerra, sinó tan sols per venjances personals. Recordo com si fos ara l’entrada de les tropes franquistes per la carretera de Pallejà, just davant de la casa on vivia; aleshores jo tenia tres anys. Tothom estava content, suposo que no pas per la victoria dels que havien uan at sino sim lement perquà s’havia acabat la guerra. La s fer saber el meu ora pare. Un dia, un grup he n ar a buscar el meu to View avi a casa seva i se l’e porta ria de la Via Laietana.

Espantada tota la fa tia van fer passos per treure’l d’allà, do a seva detenció podria produir conseqüêncies irreparables. Per sort, aviat van pod Swlpe to vlew next page poder contactar amb un senyor amic del meu avi i persona molt influent. Aquest se’n va fer creus i de seguida els va fer una carta de bones referàncies per presentar-la a la comissaria. Al cap de vuit dies de la detenció, el meu pare arrlbà a la comissaria i el comissari de torn, en Ilegir-la, alliberà el meu avi a l’acte.

Recordo encara amb els ulls molls quan el meu pare m’explicava com fou ‘abraçada de tots dos així que va veure el seu propi pare sortir de les dependéncies d’aquella comissaria. La pregunta és: qué volien fer amb el meu avi? Doncs si no arriba a ser per la carta d’aquell bon home, l’haurien afusellat. Per qué? Simplement per haver fet l’Estel de Natzarê al Centre Parroquial de Sarrià. No solament mataven els capellans, sinó també els que s’hi relacionaven.

El meu pare i el meu ancle es dedlcaven a les mudances fins que, un cop esclatada la guerra, el 23 de novembre de 1936, el seu camió va ser requisat, quedant-se tots dos sense feina i amb dues arn[lies per mantenir. El meu cosí m’explicà que, en plena guerra i just davant de casa nostra, cada dia es podien veure persones que obrien les tapes dels contenidors d’escombraries i, amb una cullera, menjaven les deixalles comestibles que hi trobaven. El meu pare i el meu oncle treballaven en un forn de pa. Aleshores, el que la meva familia feia era canviar amb els seus veins el pa que els sob de pa.

Aleshores, el que la meva familia feia era canviar amb els seus verns el pa que els sobrava per altres alments, perb era tanta la gana que es passava que una are de cinc fills, en no tenir res per donar a canvi, va oferir el seu cos al meu avi per una barra de pa- Tot seguit el meu avi, refusant la proposició, li regalà un pa de quilo per a la canalla. Dues monges molt espantades passaven davant de casa meva vestides de carrer perqué se sentien perseguides, perb una veina aturà el cotxe d’un grup armat els digué que aquelles dues dones eren monges. Tot seguit, les van fer pujar dalt del cotxe i ja no van ser vistes mai més.

A un home li va quedar un tic a la cara durant molts anys després d’haver patit un martiri durant la uerra: el van lligar de peus i mans el van penjar pels peus just damunt d’un wàter durant hores i hores. En temps de postguerra, al cine Breton de Sarrià van fer posar tot el públic, entre el qual es trobava el meu cosí, dempeus amb el braç dret ben aixecat, mentre sonava l’himne d’Espanya pels altaveus. També va presenciar en una comissaria de policia un fet lamentable: una pobra dona que parlava en català va ser increpada amb to despectiu per un oficial amb les següents paraules: «Aquí se habla en cristiano». Frederic Bou 31_1f3