Primer bressol de la filosofia

Primer bressol de la filosofia gy carlacicruoosa 110R6pR 16, 2011 7 pagos 2011 Primer gressol de la Filosofia Aina Serra, Alba Barrionuevo, Carla Alcañiz, Claudia Rosado, Consuelo Atalaya, Maria Rodriguez, Marta de Sande, Victària Nuhez 2n batxillerat A Primer Bressol de la Filosofia 30/09/2011 Sw p to page 30 de septiembre de 2011 Primer aressol de la Filosofia or7 Introducció to View nut*ge Liorigen de la filosofi s la s religiosos, màgics i m societat en la que es Is pensaments làgic i racional. La ent mitológic és una jerarquia i està basat en la força.

En aquesta societat el que ona sentit a la realitat és alguna cosa extern, com per exemple, un Déu. El pensament religiós fomenta que la realitat és com és, i que per tant tot depén d’aquest ésser superior. La filosofia,perô, intenta trencar amb tot aquest pensament mitológic i busca explicacions racionals. La filosofia neix a occident, tot i que a Xina al segle VII ac neix alguna cosa semblant a la filosofia occidental. La filosofia neix a occident quan es crea una transformació de l’ordre social es crea un ordre social horitzontal. A més, intentem explicar la realitat des de la mateixa realitat (naturalesa).

Al primer ressol de la filosofia en situem entre els segles VII – VI ac . Els filôsofs del primer bressol de la filosofia són materialistes i investiguen la realitat a partir de la naturalesa. Aquest bressol de la filosofia està format per Tales de Milet, Anaximandre de Milet i Anaxímenes. Aquests tres filàsofs busquen llorigen de tot de forma racional, així doncs, Tales diu que l’origen de tot és l’aigua, Anaximandre diu que liorigen de tot és la suma de tots els elements (allà fred, allà humit, allà calent i allà sec) i Anaxímenes de Milet diu que en un principi Paire és l’origen.

Diem que el rimer bressol de la filosofia és materialista perqué aquests tres autors justifiquen la creació del món a partir d’elements (materials). Prlmer Bressol de la Filosofia 2 Tales de Milet. Tales de Milet, tal com indica el seu nom, va néixer a Milet, una ciutat en la costa occidental d’Àsia Menor al 630 aC. Va viatjar bastant durant tota la seva vida, començant per Egipte on va estudiar mitologia amb uns sacerdots i posteriorment a Babilània, on suposadament va aprendre tot lo que sabia sobre l’astronomia. Va ser precisament gracies a aquests viatges, i al constant contacte amb altres cultures diferents a la seva, que

Tales va començar a veure el món amb uns altres ulls i a tenir la ment més oberta. A part de la seva importància dintre de la filo món amb uns altres ulls i a tenir la ment més oberta. A part de la seva importància dintre de la filosofia se li atribueixen mérits matemàtics i astrànoms com ara haver donat la primera explicació científica a un eclipsl. Amb Tales, astrónom i matemàtic de la colània grega, s’inicia la filosofia. Ell els seus deixebles, Anaximandre Anaxímenes, es van començar a qüestionar el valor de les explicacions mítiques.

La diferéncia que hi ha ntre els mitolõgics i els filõsofs és que els primers cerquen explicacions arbitràries i, en canvi, els filósofs busquen teories amb necessitat de lôgica explicades racionalment. Per tant, parlem del pas del mite al logos. Tales és el fundador de Pescola jónica té una gran importància ja que va ser el primer en definir el concepte d’ ápxñ (origen). Aquest afirmava que la terra descansa sobre l’aigua (hydrion), flotant com si fos un disc, que ‘tot està ple de Déus» i que l’aigua és el principi de totes les coses.

A partir d’aquestes afirmacions es creu que Tales considerava que ot prové de l’aigua, i no pas que tot és aigua. Per tant, l’ ápxñ és l’aigua. No es d’estranyar que Tales tingués aquest pensament perqué Milet és port de mar i Tales havia navegat amb freqüência. A més, l’aigua és necessària per la vida, I’aliment de totes les coses és humit i allà que és càlid neix i viu de la humitat. Resp vida, l’aliment de totes les coses és humit i allà que és càlid neix i viu de la humitat.

Respecte l’afirmació que totes les coses són plenes de déus, es pot interpretar com que la physis (ápxñ) de la qual és l’aigua, té Vlda i moviments propis, és a dir, tot és viu i nimat. Aquesta teoria es coneix amb el nom d’hilozoisme. Primer Bressol de la Filosofia Anaximandre de Milet Anaximandre de Milet va ser un filàsofi alquimista que va viure a «antiga Jõnia, actual Turquia, entre el 611 ac i el 546 aC. Tales de Milet va ser el seu mestre i, a partir de les idees que aquest li va transmetre, va elaborar els seus propis teoremes.

Va crear un mapa mundi molt conegut i va construir una carta celeste. També va exercir de mestre d’ Anaxímenes de Milet. Tots tres filàsofs pertanyen al primer bressol de la filosofia, el dels materialistes resocràtics, així que el seu objectiu primordial és investigar la realitat entesa com a naturalesa a través de teoremes. Anaximandre segueix el carní de Tales de Milet, ja que també creu que existeix un origen o principi comú a totes les coses existents. Aquest origen rep el nom de ápxfl. Tales defensava que l’ ápxi era l’aigua.

Anaximandre, en canvi, va un pas mes enllà i el contradiu argumentant que si l’origen de totes les coses existen canvi, va un pas més enllà i el contradiu argumentant que si l’origen de totes les coses existents fos l’aigua, seria impossible ue el foc existís. Per tant, Anaximandre no busca l’ ápxri en un element ja existent com és l’agua ja que l’origen d’una cosa no pot ser ella mateixa. Anaximandre considera que l’ ápxri no pot ser únic, sinó una barreja indefinida i sense fi- A aquesta barreja l’anomena ápeiron (tó ártE1pov).

El tó ártEtpov està constituit per quatre elements contraris i considera que totes les coses existents sorgeixen de la força que fan aquests contraris en elles. Aquests quatre elements són el fred, que l’identifica amb l’aire; la calor, que I’identifica amb el foc; l’humit, que Videntifica mb [‘aigua i per últim el sec, que l’identifica amb la terra. Totes les coses existents, per tant, depenen de la proporció en qué s’organitzen els quatre elements del tà ártELpov. Anaxímenes de Milet Anaxímenes va ser un filósof i alquimista grec, interessat per temes científics a part de filosàfics, que va viure entre el 611 ac i el 546 aC. Va estar influenciat pel seu mestre Anaximandre de Milet i aquest a la vegada va ser deixeble del primer dels filósofs, Tales de Milet. Segons algunes fonts, Anaxímenes va ser mestre de Anaxàgores. primer dels filàsofs, Tales de Milet. Segons algunes fonts, Anaxímenes va ser mestre de Anaxàgores. Anaxímenes va afirmar que el principi de tot, que [‘origen de totes les coses (ápxó) era l’alre, una substància sensible, perà que ratlla en el incorpori.

L ‘aire domina i manté unit al Cosmos de la mateixa manera que l’ànima ho fa amb el cos- Anaxímenes s’oposa a Tales i ha Anaximandre en la determinació del » l’arje», el qual Anaxímenes diu que es l’aire. Hauria agafat aquesta teoria de que l’origen de tot sigui I’aire a través d’una observació en la importància que té l’aire per als essers vius. Troba el principi originari de otes les coses en l’aire ja que diu que d’aquest neixen totes les coses humanes i divines mitjançant el procés de condensacio o rarefacció, alXà vol dir que la condensació fa els núvols, l’agua la terra, i la rarefacció de [‘aire produeix el foc.

Anaxímenes va fer varies investigacions més, gairebé totes a partir de l’aire com a principi de totes les coses, fins i tot ens va fer unes aportacions de física ja que ell va observar que el cel girava al voltant de la estrella polar. Conclusió En conclusió, podem dir que el primer bressol de la filosofia es basa en que el ápxrh (origen) sempre està format per l primer bressol de la filosofia es basa en que el ópxri (origen) sempre està format per un o més determinats materials de la naturalesa.

Els tres filàsofs que proposen aquesta teoria són Tales de Milet, Anaximandre de Milet Anaxímenes de Milet. Hem de recordar que Tales va ser el primer en argumentar l’idea del materialisme com origen. Ell va afirmar que l’origen de tot era l’aigua, només aquest únic element, perà Anaximandre va negar aixõ per defensar la seva nova teoria: no hi pot haver-hi un únic element pel ápxn sinó més d’un. Anaximandre anomena áT[Etpov a aquesta barreja d’elements ( l’aire, el foc, l’aigua la terra) a allà que està indefinit, segons la proporció de cada un d’aquests elements es crearà una cosa diferent.

Va ser Anaxímenes de Milet el que no va estar d’acord amb ninguna d’aquestes dues teories i va dir la seva. L ‘origen de tot estava format per un sol material que era el aire, tenia molt clara la seva afirmació: El foc era el màxim estat de rarefacció del aire. Aquests filõsofs materialistes i presocràtics, més tard, van ser substituits pels pitagórics que pertanyen al segon bressol i que tenien una visió molt diferent de l’existància a diferéncia dels del primer bressol. 6